Entre el 16 i el 22 de setembre celebrem la setmana de la mobilitat sostenible, en un moment de transformació profunda dels models de mobilitat de la ciutat. El repte de l’emergència climàtica ha fet que des de les institucions, especialment les locals per ser qui més a prop de la ciutadania es troben i coneixen més els seus neguits, hagin de prendre decisions per adaptar-se i mitigar aquest succés i fer les ciutats més habitables.
En el context anteriorment mencionat, volem reivindicar la nostra ferma i inequívoca aposta que el jovent socialista barceloní fem respecte de totes aquelles formes de mobilitat respectuoses amb el medi ambient. Ara que els socialistes hem aconseguit l’alcaldia, cal aprofundir en el model de transformació iniciat durant l’anterior mandat. Corregint errors del passat, amb una especial atenció a pal·liar efectes no desitjats en aquells qui menys tenen per tal de garantir una transició justa, amb visió metropolitana i una clara vocació de reunir el major consens entre tots els actors de la ciutat per obtenir canvis duradors i que transcendeix mandats de diferents colors polítics, l’Ajuntament de Barcelona ha de continuar afrontant les transformacions necessàries i no caure en el conformisme.
Barcelona no es pot quedar enrere en aquest camí. Calen transformacions urbanes profundes per revertir la preeminència del vehicle privat a l’espai públic i retornar-ho al vianant i a la mobilitat activa. Hem de defensar els avenços en infraestructura ciclista fruit de la lluita veïnal, expandir els eixos ciclables a les principals artèries dels barris de la ciutat perquè aquests sigui segura, inclusiva i completa, així com aspirar a l’objectiu d’aconseguir una ciutat 30 com a mesura urgent per lluitar contra la contaminació i l’accidentalitat urbana.
A més, el pacte entre administracions és vital per impulsar les grans infraestructures de transport públic que han de contribuir al canvi modal a la nostra ciutat, especialment pel que fa al ferrocarril urbà i suburbà, com la connexió integra del tramvia per la Diagonal, la reforma integral de la xarxa de rodalies per millorar la fiabilitat, la posada en marxa de l’estació intermodal de Sagrera i la reforma de l’Estació de Sants en els terminis previstos. També, cal continuar exigint a la Generalitat l’ampliació de la xarxa de metro als municipis metropolitans i la finalització del tram central de la L9/L10 i l’arribada de la L4 a La Sagrera, en compliment de l’acord de pressupostos signat amb el PSC. A banda, cal avançar en la millora de les freqüències i la velocitat comercial mitjançant priorització semafòrica i carrils exclusius per a la xarxa de bus.
Però ha quedat demostrat que totes les anteriors fites, sumades a la creació d’una zona de baixes emissions l’any 2020, poden arribar a ser insuficients per arribar als objectius de reducció d’emissions marcats per la UE i per l’Organització Mundial de la Salut i acceptats pel govern dirigit per Pedro Sánchez. Per aquest motiu, cal establir un calendari a mitjà i llarg termini per tal d’estudiar la implantació de mesures més valentes, com per exemple l’enduriment de la ZBE a cotxes amb etiquetes que ara sí que poden entrar a l’AMB o la implantació d’una zona de congestió a la ciutat com la que es recull a la Llei de Mobilitat Sostenible, i que ja han provat amb èxit governs socialdemòcrates com Londres o Milà.
Tenim la responsabilitat de, en els pròxims quatre anys, transformar de forma decisiva la mobilitat de l’urbs en línia amb els nostres valors: justícia social, equitat territorial i sostenibilitat mediambiental. Els i les joves necessitem una ciutat en la qual la mobilitat de forma sostenible no sigui un privilegi, sinó un dret ciutadà que a més millorarà la qualitat de vida. Juntament amb el reforç dels serveis públics de proximitat sota la idea de la ciutat dels 15 minuts i un programa clarament socialdemòcrata, l’aposta decidida per la mobilitat sostenible a la ciutat tornarà a millorar la ciutat i la convertirà en un referent urbà del segle XXI, tal com el PSC Barcelona ja va fer entre 1979 i 2010.
